SESROVIRES EN COMU

Aquest any sembla que fins i tot la publicitat  s’ha autoimposat la prudència. No escoltem la  cançoneta “torna a casa per Nadal”, perquè  la consigna ara és “queda’t a casa aquestes  festes”. I és que aquest Nadal haurà de ser  diferent per força, per salut.  Els darrers mesos hem vist com la nostra vida  ha canviat, ens hem d’hagut d’adaptar. Però  hi ha qui ha patit l’enfonsament dels recursos  que els permetien qüestions bàsiques com omplir  la  nevera  o  mantenir  el  seu  sostre.  Si  la crisi iniciada al 2008 no hagués fet prou mal,  ara ens ha caigut la pandèmia. A Sant Esteve  no som aliens a aquestes conseqüències. I si ja parlàvem de la necessitat d’habitatge  disponible per evitar la marxa dels nostres joves fora del poble; per cobrir noves necessitats  com la de pisos més petits i accessibles per a  la gent que es fa gran; o d’habitatges disponi - bles per a la població que treballa aquí i que  vulgui  instal·lar-se  a  prop  de  la  seva  feina...   ara hem d’afegir que la oferta que es generi  haurà de ser també assequible. El  projecte  d’urbanització  i  construcció  al  solar on estava l’antiga Chupa Chups porta  anys  sense  posar-se  en  marxa.  Sesrovires  en   Comú vam donar suport a l’aprovació inicial  de la seva modificació perquè no volíem per - dre l’oportunitat que es dona ara per reprendre’l,  però  amb  condicions.  El  nostre  suport  a l’aprovació provisional vindrà condicionat. Vam demanar i aconseguir una ampliació fins  a  3  mesos  del  període  de  presentació  d’al- legacions; que es realitzés una consulta de par - ticipació ciutadana i la creació d’una Comissió  de Seguiment de tots els grups municipals per tal  de treballar en la garantia d’execució completa  del projecte, des de la seva total urbanització i  construcció, i en el control del període d’execu- ció. La Comissió de seguiment ja està treballant  i les al·legacions s’estan recollint. Aquest però és només un dels espais a Sant  Esteve que podran facilitar habitatge al poble,  i amb un percentatge d’HPO protegit. Urgeix  impulsar una política de vivenda que, entre  altres coses, reactivi tota la resta de sòl requalificat d’ençà fa anys i que està sense construir. Us mantindrem informats dels progressos. Per  això millorarem la nostra comunicació com a  grup. Entretant només recordar que la nostra  organització, Sesrovires en Comú, signa les  seves  manifestacions  com  a  tal,  la  resta  són   informacions a títol personal. Mentrestant, el nostre desig, per a tothom, de Bones Festes, a casa  

Continuem immersos en la pandèmia que  ens envolta. Saturats, al límit de sobrepassats, d’informació, de recomanacions i fins i tot de disputes  polítiques sobre com afrontar aquesta crisi. Hem de mantenir la calma, la nostra socie - tat ha hagut d’enfrontar-se sempre a perills  semblants i de molt pitjors. I hem sobreviscut.  Ara que tenim més informació, més eines al  nostre abast no ho farem també? La  clau  és  la  responsabilitat,  la  individual,   la de grup, la política, des de la local fins  a la d’Estat. En  el  darrer  ple  extraordinari,  sobre  les   Ordenances   municipals,   el   nostre   grup    Sesrovires en Comú ja vam explicar que la  situació  encara  d’endeutament  del  nostre  poble,  així  com  les  obligacions  imposades   pel darrer pla d’ajust presentat, restrenyien  possibilitats  per  encarar  canvis  importants   en aquestes ordenances, però que, amb les  aportacions de tots els grups del consistori,  sempre  es  podien  millorar  cada  any.  Amb   uns  pressupostos  prorrogats  i  les  imposicions dels plans d’ajustos, per responsabilitat,  les  ordenances  les  vam  aprovar,  però   incorporant al·legacions que consideràvem  importants i possibles. En aquest ple, presentarem una moció per l’  elaboració d’un Pla de Recuperació i Man - teniment  de  les  zones  verdes  o  pulmó  mediambiental i recreatiu verd de Sant Esteve.  Perquè s’han d’iniciar canvis importants en  la millora del nostre poble. I ja a nivell estatal, ens alegrem de l’acord  obtingut pel govern central de coalició que,  d’assolir l’aprovació definitiva, ens dotarà  d’uns Pressupostos  generals de l’Estat progressistes  per  començar  a  canviar  la  vida   de la gent i deixar enrere l’etapa d’austeritat i retallades del PP. Amb polítiques ver - des;  amb  més  inversió  en  Sanitat  Pública,   en habitatge i en I+d+i; amb el compromís  d’aplicació  de  la  limitació  dels  lloguers;  amb millores en l’ingrés mínim vital i amb  l’increment de les pensions segons IPC. Més que fórmules miraculoses o vacunes exprés, la responsabilitat personal i social, com  la política, és l’única fórmula que ens pot  donar l’esperança que un canvi és possible. Cuideu-vos, cuidem-nos.  

Qui ens havia de dir fa 4 mesos que la  nostra  convivència  vindria  marcada  per  aquestes recomanacions: mans, distància i  mascaretes. I no ja com a suggeriment, sinó  com a obligació. I la vida continua. Però aquesta evidència, aques - ta urgència, que no ens deixi en l’oblit el que ha  passat i el que encara es manté: una pandèmia,  un confinament, un sistema sanitari posat al límit,  un model de cures de la gent gran desbordat,  una societat posada a prova. Cal reiterar l’agraïment a tots els col·lectius  i a les iniciatives personals i de grup que  han fet possible amb el seu esforç i la seva  solidaritat que no col·lapséssim. També re - cordar als que ens han deixat, molts sense  tenir a prop el consol dels seus, el nostre  condol a les seves famílies i amics. Continuarem,  com  sempre  s’ha  fet,  però  també cal aprendre de les crisis, recordar  les carències que han aflorat i les neces - sitats que no estaven ben cobertes i exigir  que es canviïn coses. No s’hi valen excuses,  ni  centrifugar  responsabilitats,  “quan  es  fongui el gel de l’àrtic”, també direm que  no estàvem preparats? La nostra responsabilitat individual comen - ça per unes normes bàsiques: mans, dis - tància i mascareta.  La responsabilitat, el dret i el deure social,  col·lectiu, és construir una normalitat que  no sigui una represa del que havia abans,  sinó un canvi de paradigma.  Perquè  pensem  que  les  coses  no  poden  mantenir-se iguals, en aquest proper ple,  Sesrovires en Comú presentarem una mo - ció per a crear una Comissió d’investigació  al Congrés de Diputades i Diputats relati - va a les presumptes activitats delictives del  rei Joan Carles. Les informacions que ens  arriben són greus i en un context de crisi  econòmica com el que estem vivint, amb  famílies que han de fer molts equilibris per  arribar a final de mes, és intolerable que  la corrupció dels responsables institucionals  no sigui perseguida. Perquè mentre ens posem les mascaretes,  per  responsabilitat  i  empatia,  altres,  per  obligació, s’hauran de treure les màscares. Bona Festa Major i cuideu-vos.  

Aquest 8 de març tornaren a commemorar el Dia de la Dona.
I al voltant d’aquesta data, parlarem de feminisme i del que representa.
Com a eina de visualització és important, cal posar en valor el que s’ha aconseguit en aquests anys, però cal treballar el dia a dia i assenyalar qüestions concretes que permetin canviar una societat encara desigualitària, també quant a l’equitat de gènere.
Per això Sesrovires en Comú vam presentar en el darrer ple una moció que va ser aprovada unànimement per tots els grups polítics, on vam mostrar el nostre rebuig davant la mesura que pretenia el Tribunal Superior de Justícia que, amb l’excusa de la comarcalització dels jutjats de violència sobre la dona, volia canviar la demarcació i suprimir diversos jutjats de violència sobre la dona, que passarien les seves competències a altres jutjats (en el nostre àmbit, el jutjat de Martorell les passaria al de Sant Feliu). La redistribució de la càrrega de treball de les oficines judicials no pot anar en detriment de l’atenció de proximitat a les víctimes de violència de gènere. 
Hi ha moltes més qüestions per les quals hem de treballar des de la parcel•la que ens toqui a cadascuna de manera individual i col•lectiva.
I les institucions han d’estar a l’alçada. Els Ajuntaments tenen competències en algunes de les reivindicacions del moviment feminista. Han d’incorporar canvis, sense dilacions, sense excuses, amb compromís polític i pressupostari. Cal destinar energies i recursos per generar, des del món local, polítiques transformadores, feministes i interseccionals.
Però cal cercar consensos entre totes i tots per tal d’aconseguir-ho, no val enrocar-se en interessos partidistes i presentar propostes que secundaríem tots els grups, però sense cap intenció real de transaccionar, de posar en comú.  
En el proper ple, nosaltres ho tornarem a intentar, i amb la resta de grups, amb tots si pot ser, declararem Sant Esteve com a municipi feminista, adherint-lo al Decàleg per a la construcció de ciutats feministes. 
 

GRUP MUNICIPAL SESROVIRES EN COMÚ (setembre 2019). De tornada del descans de vacances, per aquells/es que hagin pogut tenir el privilegi de gaudir-les, convé reflexionar i, com a símil escolar, planificar el nou curs.
Són divisions artificials que fem del temps, ja que la vida i el temps, la nostra realitat, van pel seu compte i segueixen el seu curs, aliens a nosaltres.
A Sant Esteve no han deixat de passar coses per ser estiu o vacances. El que més dol i que no té solució: ens han deixat per sempre veïns als que es trobaran a faltar. El nostre més sentit condol a les seves famílies.
Del dia a dia a Sant Esteve, podria ressaltar-se: l’inici per part de la Generalitat de les obres per a la construcció del nou CAP a La Gleva; la renovació i millora del tancament de la línia de FGC al seu pas per Sant Esteve (reforma que inicialment va tenir defectes de seguretat que van ser reclamades i treballs que tampoc han finalitzat satisfactòriament, per la qual cosa ha estat presentada reclamació davant la Direcció General de Transport i Mobilitat de la Generalitat)
Però també hem de lamentar nous accidents de trànsit a la B-224 amb resultats de víctimes mortals. El desdoblament d’aquesta carretera, sol•licitat des de fa temps, urgeix per a dotar-la de més seguretat.
Quant a l’Institut, s’inicia el curs amb el projecte de l’IES inacabat. Haurem de continuar treballant per a que les promeses de la Conselleria d’Educació es transformin en realitats.
Son només alguns temes, haurem de tractar molts més, perquè n’hi ha, durant la legislatura. 
Des de Sesrovires en Comú reiterem la nostra oferta per a que contacteu amb nosaltres i ens traslladeu les vostres demandes i les vostres propostes. La nostra vocació és la de servei al poble.
Que tingueu bon inici de “curs”!

GRUP MUNICIPAL SESROVIRES EN COMU (Desembre 2019). Ens haurem d’acostumar a la incertesa. I ara toca pressupostos. En època pre-nadalenca,   és   curiosa   la   semblança      d’aquesta relació exhaustiva de intenci-ons i propòsits amb una carta plena de desitjos com les que es redacten al Nadal.La  diferència  és  obvia,  a  les  cartes  de  Nadal, confiem en la màgia i el acompli-ment dels somnis sense fer gaire esforç ni implicació per la nostra part.Uns pressupostos en canvi s’han de tre-ballar, encaixar com a puntes de coixí, revisant  les  possibilitats,  ordenant  les prioritats i intentant preveure les eventu-alitats a un any vista. En definitiva, s’ha d’harmonitzar el que desitges amb el que pots i et deixen. I desprès, anar revisant la seva evolució.I en una època de consens, si vols que una eina com aquesta, imprescindible per dur a terme la gestió política, tiri enda-vant amb l’aprovació d’una majoria di-versa,  cal  escoltar  i  encabir  les  diferents  sensibilitats.Cal dialogar amb l’altre i trobar consen-sos, i això implica renúncies per part de tothom. Això és la política, no un intercanvi de regals  nadalencs,  per  molt  il•lusionant que ens pugui semblar aquest gest dels regals, que ha acabat esdevenint un mer mercadeig consumista. A la política no hi ha regals i, si ho semblen, són en realitat una altra cosa.I si no aconseguim consensuar pressupos-tos, caldrà prorrogar-los. I la pròrroga, si s’instal•la de manera permanent, serà un fracàs de tots i totes.I és que la vida, sempre ha estat una in-certesa,  només  que  no  ens  havíem  ado-nat. El somni infantil és creure que la so-lució i la construcció del camí és un regal. Però ens l’hem de treballar conjuntament, amb esforç i, de vegades, acceptant que la renúncia també ens permet avançar.Que tinguem un Bon Nadal i regals fets amb el cor.