Galeria d'imatges

FITXES IMATGES I DOCUMENTS

DOCUMENT 1

Títol Fotografia d’Arseni Julià de la Riera
Codi CAT AMSES 501.73 / 01362
Data 1a meitat s. XX
Suport Paper
Volum i Mides 1 original, blanc i negre - 6,7 x 11 cm

Arseni Julià de la Riera i Ribot va néixer a el 28 de setembre de 1906 a Sant Esteve Sesrovires. Era el cinquè fill del matrimoni format per Jaume Julià de la Riera i Soteras i Josefa Ribot i Vilanova, últims propietaris de la masia Can Julià de la Riera. Els seus familiars parlen d’ell com un “home de lletres”, culte i molt interessat per la història familiar. Això queda reflectit pel tractament i estudi que va fer de la documentació familiar. Resultat d’aquest treball, durant l’estiu de l’any 1930 es dedica a confeccionar l’arbre genealògic de la família Julià.


DOCUMENT 2

Títol Arbre genealògic de la família Julià de la Riera  (PDF)
Codi CAT AMSES 401 185
Data 1930
Suport Paper
Volum i Mides 1 full - 66 x 97 cm

Arbre genealògic confeccionat per l’Arseni Julià durant els mesos d’agost a octubre de 1930. Està fet a mà, sobre un paper mil•limetrat i amb tinta de color negre. Hi ha anotacions fetes amb tinta vermella indicant topònims, tant de procedència de les cònjuges dels hereus com de destí de les germanes per raó dels seus matrimonis. També hi ha alguna anotació indicant fets puntuals, com el cas d’una germana que va ser religiosa i indica el nom de la Congregació a la que va pertànyer.

Hi ha una segona versió del mateix arbre genealògic feta en una mida més reduïda i amb informació més simplificada


DOCUMENT 3

Títol Placa de Vidre de Can Julià
Codi CAT AMSES 501.69 / 01359
Data Inicis s. XX
Suport Placa de vidre
Volum i Mides 1 placa - 12 x 9 cm

Una placa de vidre és un suport fotogràfic constituït per una làmina de vidre recoberta d'una emulsió sensible a la llum. Antigament, els negatius es confeccionaven en suport vidre. Són les anomenades plaques de vidre, que comportaven una gran dificultat per a l’autor a l’hora de fer-ne la preparació i el revelat. Eren costoses de preu i de conservació. Aquesta forma de material fotogràfic va desaparèixer en els primers anys del segle XX ja que es va introduir l'ús de negatius de rodet, que presentaven menor fragilitat i altres avantatges. En l’actualitat, aquests també estan pràcticament extingits pel pas dels suports analògics als digitals.

Aquesta placa reprodueix el mas familiar de Can Julià. Destaca la bona qualitat fotogràfica i el seu excel•lent estat de conservació. El fons de Can Julià també conserva l’original en suport paper de la mateixa fotografia. Cal dir que, fins aquest moment, es tracta de la única placa de vidre que es conserva a l’Arxiu Municipal.


DOCUMENT 4

Títol Àpoca de Dot  (PDF)
Codi CAT AMSES 401 001
Data 1532
Suport Pergamí
Volum i Mides 1 pergamí - 21,8 x 17,5 cm

Una àpoca és una carta de pagament, rebut o qualsevol altre document en què el creditor declara que el deutor ha pagat la quantitat que devia.

Aquest document és una àpoca de dot de preu 29 lliures i 13 sous signada per Bartomeu Margarit, pagès de la parròquia de Sant Esteve Sesrovires, a favor de Jaume Julià per raó del seu matrimoni amb la seva germana Joana. Es tracta del document més antic del fons de Can Julià, alhora que amb la seva donació ha esdevingut també el més antic que es conserva a l’Arxiu Municipal de Sant Esteve Sesrovires. Pel que fa al seu suport, el pergamí, cal comentar que es tracta d’un suport força escàs en el conjunt del patrimoni documental sesrovirenc.


DOCUMENT 5

Títol Venda i original creació de censal de Jaume Julià de la Riera i Margarida Julià, cònjuges  (PDF)
Codi CAT AMSES 401 021
Data 1684
Suport Paper
Volum i Mides 1 expedient, 14 fulls - 21,5 x 31,5 cm

El censal va ser un instrument financer molt utilitzat a la Corona d’Aragó des de la baixa edat mitjana fins a l’edat contemporània i del que es van servir indistintament tant els particulars com els organismes públics. Consistia en la emissió d’una mena de deute públic en què un inversor cedia un capital a canvi de rebre un cànon anual, la pensió, de manera perpètua com a contrapartida del capital donat. És a dir, una persona o institució, necessitada de diners (censatari), creava una pensió censal i la venia a una persona o institució, posseïdora de capital i interessada a percebre la pensió (censaler). La pensió es pagava anualment de forma perpètua, si bé existia la possibilitat que el censatari redimís l’obligació recomprant el censal, operació anomenada lluïció, quitació o redempció.

Per mitjà d’aquest censal, Jaume Julià i la seva dona, Margarida creen un censal a favor del rector i la comunitat de preveres de l’església de Sant Vicenç de Sarrià, de preu 200 lliures i pensió 10 lliures.


DOCUMENT 6

Títol Partida de baptisme de Jaume Julià de la Riera i Ferrer  (PDF)
Codi CAT AMSES 401 029
Data 1750
Suport Paper
Volum i Mides 1 full - 15,2 x 21,2 cm

Des de mitjans segle XVI, les parròquies es veuen obligades a portar un registre de tots els actes sacramentals que celebren i, a partir de 1918, el dret canònic obliga a passar-ne una còpia anualment als Arxius Diocesans.
La partida de baptisme, extracte dels Llibres de Baptisme parroquials, és una tipologia documental que acredita que una persona ha estat inscrita a l’Església Catòlica mitjançant la celebració del baptisme. Ha de ser gestionada pel propi interessat en la parròquia en la que va ser batejat i sol demanar-se per rebre el sagrament de la comunió i confirmació i per poder celebrar una boda religiosa. Les dades que conté són el nom i cognoms de l’individu, la data i nom de la parròquia on es va celebrar ell bateig i els noms del pares i els dels padrins.
Algunes de les dades aportades per aquest document - la data del baptisme i el nom de la mare - són molt importants perquè ens permet situar a Jaume Julià de la Riera i Ferrer dintre de l’arbre genealògic familiar com la vuitena generació dels Julià, en una família en què la major part dels hereus eren anomenats Jaume.


DOCUMENT 7

Títol Capítols matrimonials firmats entre Francesc Julià de la Riera y Maria Palet  (PDF)
Codi CAT AMSES 401 068
Data 1773
Suport Paper
Volum i Mides 1 expedient, 9 pàgines - 21’5 x 31 cm

Els capítols matrimonials són una de les institucions més característiques del dret civil català però també compten amb tradició en altres llocs d'Espanya i d'Europa. A Catalunya es poden atorgar abans o després del matrimoni, però és necessari pactar-los en escriptura pública autoritzada per un notari.

Aquesta tipologia de documentació defineix els aspectes econòmics que regeixen una relació matrimonial. S’hi regula el règim econòmic de la família, la dot aportada al matrimoni per la futura esposa, els drets dels futurs fills, les prevalences successòries, el pacte d'usdefruit indefinit sobre el patrimoni del consort que sobrevisqui i, fins i tot, també pot servir per regular la successió en cas de viduïtat, instituint un hereu o creant una comunitat familiar. Per la seva pròpia naturalesa, presenten molta variabilitat, en funció de les necessitats de la casa i el matrimoni constituent i es poden incloure tots els pactes que hom consideri convenients. La funció tradicional dels capítols matrimonials era evitar la divisió patrimonial i preservar la integritat de la casa pairal.

En aquest document, s’estableixen cinc pactes que contemplen: la descripció dels béns que Maria Julià rep del seu pare en concepte dels drets de legítima de la seva difunta mare; l’aportació d’aquests béns com a dot; l’acceptació d’aquesta dot per part de Francesc Julià, la regulació de la successió, en què preval el sexe masculí sobre el femení i, finalment, el compromís de què el cònjuge que sobrevisqui rebrà 5 lliures pel seu manteniment.

Al fons patrimonial de Can Julià s’hi conserven set documents de capítols matrimonials, essent el més antic un datat l’any 1638 i el més recent un atorgat l’any 1860.


DOCUMENT 8

Títol Establiment a rabassa morta  (PDF)
Codi CAT AMSES 401 01 17
Data 1844
Suport Paper
Volum i Mides 1 expedient, 6 fulls - 21,5 x 31,5 cm

El establiment de rabassa morta, també anomenat establiment a primers ceps, és un tipus de contracte de conreu emfitèutic establert com a arrendament d’un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició que el contracte restava dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats. Aquest sistema –molt usual a Catalunya- va ser font d’un gran nombre de conflictes, especialment arran de la mort dels ceps en arribar-hi la plaga de la fil•loxera.

Aquest Establiment a rabassa morta està firmat per Francisco Estrada, pagès de Sant Esteve Sesrovires, a favor de Jaume Almirall, pagès de Masquefa, d’una pesa de terra plantada de vinya i situada en el terme de Sant Llorenç d’Hortons i propietat a la casa i heretat de Can Estrada.

Cal dir que aquest document forma part del subfons de Can Estrada i que arran del matrimoni entre Pere Julià de la Riera i Francisca Estrada, tot el seu patrimoni documental va passar a mans de la família Julià de la Riera.


DOCUMENT 9

Títol Inventari de Can Estrada  (PDF)
Codi CAT AMSES 401 01 20
Data 1846 (25-02-1846)
Suport Paper
Volum i Mides 1 expedient, 5 fulls - 21,5 x 31 cm

Un inventari és una relació detallada, ordenada y valorada dels elements que conformen el patrimoni d’una empresa o persona en un moment determinat.

Aquest document signat per Maria Teresa Estrada y Matas, vídua de Francisco Estrada, conté una relació detallada del patrimoni de Can Estrada, tant pel que fa als béns immobles com als mobles, estris, robes i demés objectes que hi ha a la casa. Aquest inventari es pren justament en el moment en què Teresa Estrada fa testament a favor de la seva filla primogènita.

La informació aportada per aquest document és molt valuosa perquè ens permet analitzar aspectes tan diversos com els nivells de renda d’una família, ens ajuda a reconstruir l’estructura i distribució d’una masia, els costums pel que fa als aliments, a les robes, als objectes quotidians...


DOCUMENT 10

Títol Testament de Maria Teresa Estrada y Matas, vídua de Francisco Estrada, del terme de Sant Esteve Sesrovires  (PDF)
Codi CAT AMSES 401 01 21
Data 1846 (25-02-1846)
Suport Paper
Volum i Mides 1 expedient, 5 fulls - 21,5 x 31 cm

Els testaments són la tipologia documental més abundant en el Fons de Can Julià de la Riera. En total hi ha 14 testaments, essent el més antic un de l’any 1607. En un principi, aquests documents es feien davant dels preveres i rectors de les parròquies qui eren qui donaven fe d’aquest acte de darrera voluntat.

En aquest document, Maria Teresa Estrada y Matas, vídua de Francisco Estrada, davant del notari de Piera Pau Castells i Posas, primerament fa constar que vol ser enterrada al cementiri de l’església parroquial de Sant Esteve Sesrovires. A continuació, fa diverses deixes a les seves filles Maria i Josefa, per raó dels drets de legítima materna, així com a la seva neboda Magdalena. Finalment, anomena com a hereva universal a la seva filla primogènita Francisca, ja casada amb Jaume Julià. És en aquest moment en què tot el patrimoni de Can Estrada passa a mans de la nissaga dels Julià de la Riera.


DOCUMENT 11

Títol Salconduit signat per Jaume Julià de la Riera  (PDF)
Codi CAT AMSES 501 38
Data 1892
Suport Paper
Volum i Mides 1 expedient, 3 fulls - 16 x 21,3 cm

Jaume Julià de la Riera va mantenir una estreta relació amb Carlos García Faria, secretari general de la Compañia General de Tabacos de Filipinas, tal i com queda recollit en la gran quantitat de correspondència conservada pel propi Jaume Julià. Volien crear una mena de Societat de Caça a les terres propietat de la família Julià. Malgrat que el projecte no va arribar a veure la llum, el cert és que si que van iniciar certes actuacions, com ho demostra aquest document. Es tracta d’una mena de salconduit signat per Jaume Julià per tal de què Fulgencio Sánchez Prieto, guarda jurat de la Societat de Caça, pugui viatjar per la província amb el seu arma i que aquest fet no li pugui representar un problema davant les forces de seguretat.

Aquest document és significatiu perquè, tant el segell que porta com la signatura de Jaume Julià com a cabo de Distrito, confirma l’existència de Sometents a Sant Esteve Sesrovires, malgrat que fins ara no s’ha trobat cap altre document relacionat amb aquest cos armat d’autoprotecció de caire civil.


DOCUMENT 12

Títol Declaració d’en Jaume Julià de la Riera davant la Guàrdia Civil de  Masquefa  (PDF)
Codi CAT AMSES
Data 1909 (12-09-1909)
Suport Paper
Volum i Mides 1 expedient, 8 fulls - 22 x 32 cm

Entre el 26 de juliol i el 2 d’agost de 1909 es produïren a Barcelona i a altres ciutats industrials catalanes una sèrie de revoltes populars, El detonant d’aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 havia començat la Guerra de Melilla. La majoria de mobilitzats eren catalans, però el sentiment d’injustícia s’incrementava pel fet que els fills de les famílies riques podien comprar l'exempció d'incorporar-se a files si pagaven 6.000 rals, una quantitat fora de l'abast dels obrers de l'època. Aquests fets són coneguts com la Setmana Tràgica.

El 12 de setembre, en Jaume Julià de la Riera és cridat a prestar declaració sobre els fets ocorreguts a Sant Esteve al llarg d’aquests dies. La informació aportada per aquest document és valuosa perquè ens ajuda a conèixer com es van viure aquestes revoltes lluny de les grans ciutats.

Darrera actualització: 03.06.2016 | 02:34
Darrera actualització: 03.06.2016 | 02:34