Un sesrovirenc viatja pel món durant 5 anys

A Marc Magem sempre li havia agradat viatjar, la natura i la muntanya, però el pas decisiu per decidir recórrer el món va ser arran d’un problema d’hèrnia discal que el va impedir caminar durant sis mesos. Llavors va ser quan va prendre la decisió de complir el seu somni: viatjar.

El projecte de fer un viatge llarg, sense presses, i sense bitllet de tornada, va començar prendre forma. Va estalviar durant un temps, va llogar el pis, i se’n va anar. 

Àsia
No va ser un viatge planificat, sinó que la idea era deixar “fluir” les coses. La primera parada va ser Tailàndia, un país on ja havia estat feia 15 anys.  Aquest país va ser el seu camp base, que va utilitzar per visitar altres països del voltant, com ara Myanmar o Indonèsia, entre molts altres. Sempre sobre la marxa.

Amb un amic sesrovirenc, Juan Diego Galiano, va coincidir a Indonèsia i Austràlia. En aquest segon país va ser quan Marc Magem va decidir posar rumb cap al continent americà.

Durant aquests cinc anys només va tornar a Sant Esteve dos mesos per veure la família i els amics. Després d’aquest breu parèntesi va tornar cap al Brasil.

Una de les anècdotes del viatge va ser a Tailàndia. El sesrovirenc havia conegut una noia tailandesa a Barcelona i quan va arribar a aquest país va estar sortint amb ella. Després d’uns mesos, el pare de la noia, un general de l’exèrcit, el va convidar a casa a un sopar formal i li va preguntar quan es casaria amb la seva filla. El militar li va dir que ja tenia la boda preparada. Va ser un xoc per al sesrovirenc que precisament havia marxat de Sant Esteve perquè no volia una vida planificada. Al final, la parella va decidir deixar la relació.

Amèrica, una solidaritat increïble
D’Austràlia a Nova Zelanda, i d’aquí a l’Argentina, on va començar l’experiència americana, al Brasil, Bolívia, Perú, Equador i Colòmbia. A l’Amèrica Llatina va fer molt autoestop i va trobar "una solidaritat increïble”. Parlant amb la gent, va trobar persones que el van invitar a passar les nits que volgués a casa seva. En alguns llocs es va quedar durant alguns mesos.

Va ser durant l'estada a l’Amèrica Llatina, quan Cristina Pérez li va escriure per dir-li que durant les seves vacances volia anar a veure’l.  Van quedar a Miami. El Marc va agafar un avió des de Colòmbia fins al Estats Units per trobar-se amb ella. Tots dos ja havien viatjat junts abans, però de forma tradicional en hotels i hostals. Aquesta nova forma de viatjar del Marc  -lliure, sense destí i deixant fluir la vida- li va agradar molt a la Cristina.

Després de dos mesos de la seva tornada a Espanya, la Cristina va viatjar de nou fins al Brasil, on es trobava el Marc, per sumar-se a aquest viatge arreu del món. Van anar des del Brasil fins al Canadà, passant pel Carib.  Van estar junts durant dos anys viatjant sense fer nit a cap hotel.  Van trobar cases o llocs a la natura on acampar. Tot gràcies a webs com couchsurfing.com o freecampsites.net, llocs d’intercanvi cultural entre viatgers, i apps que existeixen a Estats Units i Canadà per dormir a la natura.

En aquests intercanvis culturals amb la gent que els convidava a dormir casa seva, el Marc i la Cristina sempre els agradava correspondre fent cuina mediterrània i cuinant plats com truita de patates o l'escalivada. El sesrovirenc afirma que va ser un “intercanvi cultural molt xulo i que ens va funcionar molt bé”

El llibre
Arran del viatge, el Marc i la Cristina han escrit el llibre Ànimes viatgeres, on donen molts consells sobre com viatjar amb pocs diners i la seva experiència per Àsia i Amèrica. Però l’obra també té una part biogràfica on el sesrovirenc narra la seva vida de jove a Sant Esteve o la seva vinculació amb entitats del poble com el GIRES o el Club Handbol Sant Esteve, entitat esportiva on va jugar durant 10 anys. El Marc també és amic de l’Albert Falguera, jugador del SANES, i que també va fer la volta al món fa uns anys.

El llibre es pot comprar a la Llibreria de Sant Esteve, al restaurant el Racó del carrer Sant Joan i a la web montserratmountain.com

Ara Marc viu a Sant Esteve de  nou des de l’octubre. La idea era estar uns mesos a casa amb la família i tornar a marxar. Però el confinament va impedir reprendre el viatge.  Malauradament al maig, quan es va aixecar el confinament, el Marc va patir un atropellament quan s’entrenava en bicicleta i es va trencar el colze. Ara esta recuperant-se per poder reprendre aviat l’aventura.

“En aquest viatge he sentit la llibertat de deixar-me portar per on em condueixi el camí. El fluir ha estat molt important perquè m’ha portat a llocs que mai m’hauria imaginat. Hem viatjat sense presses, sense horaris, sense destí. Completament lliures”, conclou el Marc