El sesrovirenc Guillem Juncà participa amb èxit en la Marató dels Sables

Juncà ha pres part del 2 al 10 d’octubre en la Marató dels Sables (MDS) en la modalitat de 120 quilòmetres. La cursa consta de tres etapes i un dia de descans. El primer dia, la distància va ser de 30km. El segon dia, 60km. El tercer dia va ser la jornada de descans. I el quart i últim dia, calia completar 30km més.

Una cursa dura
Una de les característiques d’aquesta cursa són les altes temperatures, que oscil·len al voltant de 40 graus.  Per aquest motiu, quan a partir del mes de maig va començar a preparar-se específicament per a la prova, Juncà va prioritzar els entrenaments en les franges horàries amb més punta de calor per preparar el cos per a les temperatures que trobaria en el desert marroquí.

Una altra característica important és el terreny. Hi ha hagut trams “de sorra, de terra seca i de terra seca amb moltes pedres que se’t van clavant a les plantes dels peus. A més de pujades i baixades de dunes”, explica l’esportista de Sant Esteve Sesrovires.

Però en tractar-se d’una cursa en el desert, el més complicat és que “no tens punts de referència”. ”Pensa que és com si fos un descampat gegant”. “Psicològicament és dur perquè no veus el final. No tens res al teu voltant”.

Una altra de les dificultats ha estat tot allò relatiu a menjar i beure. La Marató dels Sabres és una cursa d’autosuficiència alimentària, cosa que vol dir que els competidors han de portar els seus propis queviures a la motxilla, des del menjar liofilitzat fins a la suplementació de barretes, recuperadors i pastilles de sal i caldo.

Durant la cursa, cada 10km els corredors podien reomplir les ampolles d’aigua en els checkpoints. Però un cop finalitzada l’etapa, l’organització només subministrava 5 litres per persona i dia. “Et dones compte que t’has de racionar molt bé, perquè sinó et quedes sense aigua, perquè amb aquesta quantitat has de beure, cuinar i dutxar-te una miqueta”.

El millor, les amistats
Antic jugador del Club Handbol Sant Esteve, l’esportista sesrovirenc de 33 anys d’edat ha fet curses de 5, 10 i 20 km, així com també tres maratons. Aquesta és la seva primera competició en el desert. El seu objectiu no era fer temps, ni aconseguir una marca determinada. Així i tot, després de la primera etapa va quedar en el Top 50 i, finalment, va quedar en el lloc número 22 de la classificació general.

Malgrat els bons resultats en una prova tan dura, per a ell el més important no és la classificació sinó els amics que va fer. Després de cada etapa, hi havia haimes on els participants podien descansar  i gaudir de la companyia dels altres. “Allà rius, descanses, fas comunitat. Havia molt bon rotllo i si et faltava alguna cosa sempre hi havia una persona que et podia ajudar”.  Guillem Juncà té molt clar que “si m’haig de quedar amb alguna cosa del desert, em quedo amb les amistats que vaig fer allà”.